La lleva del suro

La pela dels suros es fa des de finals de la primavera fins a mitjan estiu, quan l’arbre creix activament, amb la màxima producció de saba, i la capa tendra de suro de l’any permet arrencar bé tota l’escorça. A Tossa s’acostuma a pelar durant els mesos de juny i juliol.

L’operació de pelar és delicada, ja que pot ferir el càmbium, amb el perill d’infeccions i pèrdua de qualitat del suro futur. Es comença seccionant la part superior del tronc, el coll, i es continua obrint el suro longitudinalment amb una incisió anomenada clenxa, fent servir la picassa, una destral especial per a aquesta feina. Amb el mànec de la picassa se separa tot el pa de suro del tronc, procurant que surti sencer. Un cop arrencada la panna, el tronc adquireix un color groc viu, que amb els dies va tirant a rogenc i acaba essent d’un roig fosc al cap de pocs mesos; al cap d’un any, el tronc ja presenta una prima capa de suro que s’anirà engruixint any rere any fins la propera pelada.

Les pelades es fan a Tossa cada 12-14 anys. Algunes vegades, al cap d’uns tres anys de pelar el suro, es practica el ratllat, que és una incisió vertical que facilitarà la feina en la propera pelada. El suro que s’extrau a la primera pela d’un arbre se’n diu pelegrí. És més rugós i no apte per fer taps, ja que és d’inferior qualitat que el de les futures lleves. Es fa servir per a aglomerat, pessebres, etc.

La qualitat del suro depèn de la velocitat de creixement, que determina la porositat i la densitat. Als llocs de creixement lent, com a Tossa, la qualitat del suro és superior. El millor suro es treu de pannes de 3-4 cm de gruix que han tardat de 12 a 14 anys a créixer.