Els taps de suro

L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el monjo benedictí Dom Pierre Pérignon obrí les portes al mètode “champenoise” que faria possible l’elaboració del champagne francés, el spumante italiano i el cava català. Havent observat la tendència dels vins de la Champagne a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència.

Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap eficaç, estanc i alhora permeable a un cert intercanvi gasós. Sense tap de suro, en efecte, avui dia no tindriem xampany. Catalunya fou el centre de la indústria tapera mundial durant els segles XVIII i XIX, lideratge que haguè de compartir amb Portugal a final del segle XIX i amb Sardenya des del primer terç del segle XX.

Abans de fer el tap, cal emprendre altres operacions prèvies. Les pannes de suro són transportades del bosc a la fàbrica. Cal començar bullint-les a fi d’eliminar-ne la saba residual i l’àcid tànnic, augmentar-ne la flexibilitat i poder-les aplanar. Després, el toscador treu amb una rascleta la tosca de les pannes de suro bullit (la capa més superficial i rugosa de les pannes); el suro és classificat per calibres i qualitats, llescat en tires (i carrat en daus quan els taps es feien a mà), i aleshores comença la feina del taper propiament dit, o l’operació de les màquines actualment. Resta, encara, rentar els taps i pirogravar-hi la marca.

Avui dia, la indústria del suro a Catalunya està concentrada a uns pocs pobles de la província de Girona: Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres, Palafrugell. Tant els taps de botelles de vi com els de les botelles de xampany es fan amb màquines. Abans era una feina artesana dels tapers, dels quals a Tossa n’hi havia molts. Els tapers eren gent considerada culta, ja que durant el temps que treballaven parlaven de diferents temes o escoltaven la lectura de llibres.

Els taps per a vins escumosos tenen una composició més complexa que els taps normals. Antigament el tap de cava es feia en la seva totalitat de suro natural, però en l’actualitat es fa d’una part d’aglomerat (part superior del tap) i un altra composta per discs de suro natural (part inferior del tap, la que té contacte amb el líquid).

L’aglomerat es fa encolant engrunes de suro.
A la vila de Palafrugell es pot visitar actualment el Museu del Suro.